Bona nit!
Aquesta
setmana hem treballat a la unitat el maquinari TIC, és a dir, tots
els aparells electrònics que es poden emprar a les aules,
acompanyant als mètodes de tota la vida, el llibre de text i la
pissarra tradicional. D’entre aquests aparells ens centrarem en
dos: la tauleta tàctil i la pissarra digital. A la unitat hem llegit
més sobre les característiques de cadascun d'ells, els seus
avantatges i els seus inconvenients.
Com
ja sabem, l'ús d'aquests dispositius augmenta la motivació dels
alumnes, a més d'una bona disposició per a l'aprenentatge.
L'aspecte
més positiu de les tauletes és que es poden transportar fàcilment
i per tant ens permeten utilitzar-les també fóra de l'aula.
Personalment, les recomanaria per a una eixida a un museu o qualsevol
altra excursió interessant en la qual es poguera utilitzar la
tauleta amb finalitats acadèmiques.
En
relació a la pissarra digital, es tracta d’un ordinador connectat
a un videoprojector i una superfície interactiva en la qual es
reflecteix la imatge de l'ordinador. Des de la pissarra controles
l'ordinador o bé amb els dits o bé amb un bolígraf electrònic.
L’ús de la pissarra digital interactiva facilita la introducció
de tasques col·lectives i anima als alumnes a participar, a més que
ajuda a comprendre millor els fenòmens estudiats. No obstant això,
la pissarra digital suposa un important cost econòmic, així com que
els docents han d’estar formats i han de conèixer totes les
aplicacions d’aquest maquinari.
Considere
que la pissarra digital és molt adequada en pràcticament tots els
nivells educatius. Hi ha una gran varietat de possibilitats per a
utilitzar-la en classe. De la presentació del professor Pere
Marquès, m'han agradat molt els models centrats en els estudiants.
No solament la podem utilitzar per a recolzar les nostres
explicacions com a docents o generar debats i altres, si no que també
la utilitzaran els alumnes. M'ha agradat especialment el model de
"alumnes cercadors", que és precisament en el qual he
basat la meua proposta per a una activitat amb pissarra digital. Es
tracta que els alumnes investiguen i cerquen recursos didàctics,
digitals o no, per a una unitat en concret. D'aquesta manera, ells
mateixos cercaran aquells recursos que s'adapten més a les seues
pròpies dificultats d'aprenentatge.
Per
últim, m’agradaria fer menció al següent video:
En
el video es reflecteix com la implantació de noves tecnologies en
l'aula, ha d'estar acompanyada sempre d'una nova metodologia adaptada
a aquestes. Per açò, també és necessari donar formació als
docents perquè sàpien utilitzar-la correctament, sent creatius i
aportant dinamisme a l'aula. Si no és així, passa com es mostra en
el vídeo, els alumnes repeteixen les taules de multiplicar com a
lloros, igual que feien abans d'arribar els ordinadors a la classe.
La
tecnologia amplia els nostres horitzons i ha de servir per a arribar
allí on no arriben els llibres. Per tant, les TIC han de venir de la
mà d’una nova metodologia integrada amb activitats innovadores i
no repetitives. D’aquesta manera serem el canvi.